- En 1795 el govern decideix impulsar la redacció d’una nova Constitució que en molts aspectes suposa una volta a la de 1791, doncs contemplava el sufragi censatari i incidia que la igualtat era només davant la llei, sense contemplar els aspectes socials que sí es van incloure en la Constitució de 1793. La Constitució de 1795 deixava el poder executiu en mans d’un Directori de cinc membres, mentre el poder legislatiu residia en dos càmeres.
El període va seguir dominat com en els anys anteriors per la inestabilitat política, i així durant una revolta de partidaris de l’antic Règim a l’octubre de 1795, el directori es va veure obligat a demanar el suport de l’exèrcit on va aparèixer com salvador un jove general, Napoleó Bonaparte, que en anys posteriors ocuparà un paper polític essencial.
A l’any següent, 1796 , la revolta política vi des de l’altre extrem polític amb la conjura d’inspiració comunista, dirigida per Babeuf, i que es manifestava contra l’existència de la propietat privada.
La inestabilitat seguirà en 1797 amb una nova revolta dels partidaris de la monarquia reprimida amb el suport de l’exèrcit. Quan a l’any següent una nova insurrecció dels monàrquics necessiti el suport de l’exèrcit, quedarà ja clar que el futur de la revolució i de França estarà en mans dels generals, i especialment de Napoleó Bonaparte, qui en 1799 donarà un cop d’estat que posarà tot el poder en les seves mans. Aquest procés d’acumulació de poder en mans de Napoleó es farà d’una forma clara, però progressiva. Primer en la Constitució de l’any VIII (Text), que deixa el poder en mans de tres cònsols, d’an
tre els quals, el primer Cònsol, Napoleó Bonaparte, posseeix el poder efectiu, mentre els altres dos tenen només funcions consultives.
En 1802 la Constitució de l’any X dictada per ell li nomenarà cònsol únic amb caràcter vitalici, per a en 1804 ser proclamat emperador.
L'imperi Napoleònic: consequéncies de la revolució
Amb l’arribada de Napoleó Bonaparte no va finalitzar la revolució, doncs alguns dels seus canvis perduraran. Així la revolució suposa la fi de la monarquia absoluta a França. La pèrdua dels privilegis de l’església i la Noblesa ja no tindrà marxa enrere. Ni tampoc ho tindr
an els drets feudals, ni el delme que es pagava a l’església, ni la venda de les terres del clergat a particulars.
El propi Napoleó impulsarà la redacció d’un nou codi legal per a tota França, que recollirà bona part de les lleis revolucionàries. El cridat codi napoleònic es caracteritza per contemplar la igualtat legal de tots els ciutadans
i defineix un sistema judicial en el qual es pressuposa la innocència de l’acusat que rep assistència legal de l’estat. El ciutadà compte amb el dret d'habeas corpus que li protegeix de qualsevol detenció que no s’ajusti a les lleis.
El codi napoleònic no només s’aplicarà a França, sinó que es difondrà per bona part dels països europeus conquistats per les tropes franceses.
A més, la revolució deixarà com llegat l’existència de la llibertat d’expressió i de la llibertat religiosa, i obrirà el camí a la separació Església-Estat, requisit imprescindible
per al bon funcionament d’un règim liberal o democràtic.
Per tant, la "herència" de la revolució pot resumir-se en la fi dels privilegis legals típics de l’antic Règim, en la disminució del control de la societat per l’església, en l’existència d’unes lleis basades en el principi de la igualtat de tots davant la llei i en el respecte de les cridades llibertats individuals.
No obstant això, després de la revolució francesa, el cridat Antic Règim està molt lluny d’haver desaparegut. De fet les potències absolutistes semblen, en 1815 amb la derrota de Napoleó, clars vencedors.
Al dissoldre’s l’assemblea Constituent (1792-1795), després de la victòria de Valmy es va formar una altra assemblea denominada la Convenció Nacional. Aquesta assemblea va sembra el terror a França i va obrir una nova etapa l’apoca del terror.
Es va formar un govern revolucionari que baix, l’adreça de Robespierre, Va implantar l’època de terror i va enviar a la guillotina a milions de detinguts i sospitosos de ser antirevolucionaris, va regnar la violència i la crueltat , fins als propis dirigents Jacobins van sucumbir menjo Marat i Danton entre altres.
Les morts i arrestos més importants van ser la dels
Girondinos (2-06-1793)
I la execució deMaría Antonieta i el savi Lavoisier i fins el propi Lluís XVI va acabar en la guillotina.
El govern del terror va estar format per tres comitès:
El de la salvació Pública (encarregat de la defensa de França). Amb Robespierre menjo membre principal, veritable cap del govern.
El de seguretat General: fiscalitzava la conducta dels habitants feia complir la "Llei del sospitós".
El tribunal revolucionari: Encarregat de jutjar i sentenciar als acusats. Decisions inapel·lables després de judici sumari.
Finalment, fins al propi Robespierre que destituït i executat juntament amb els seus principals col·laboradors el 28 de juliol de 1794 .
2.2 La Revolució Moderada: L'Assamblea Nacional (1789-1792)
L'assemblea nacional es convertia en una assemblea de tipus constituent i que destruiria l'antic règim. L'actuació principal d'aquesta assemblea comprèn entre 1789-1792 .
Aquesta assemblea Va abolir els privilegis feudals i la societat estamental, va declarar els Drets de l'Home i del ciutadà, la sobirania nacional, la llibertat i igualtat dels homes, Va redactar la Constitució Civil del Clergat, que suposava la formació d'una Església nacional desgajada de l'obediència del Papa. I per ultimo el que va suposar la revolució moderada va ser l'elaboració de la primera constitució (sobirania nacional) que s'hisso en 1791 i que es va dividir en:
Poder legislatiu: format per assemblea legislativa, representa a la nació, elabora i aprova lleis, impostos i pressupostos. Són triats per la Nació.
Poder executiu: format pel rei triar i ministres per a fer complir les lleis.
Poder judicial: format pels jutges són persones expertes en lleis, triats pels ciutadans i pagats per l'estat.
Amb ella França va deixar de ser una monarquia absoluta i es va organitzar com una monarquia de caràcter limitat i constitucional.
- Era a finals del segle XVIII i el rei de FrançaLluísXV va morir. Ara el nou rei, LluísXVI, començava el seu lideratge, amb una França que no iva molt ve econòmicament tot i que era uns dels estats més poderosos d'aquells moments.
Una seria de decisions mal tomades i unes causes bastant rellevants porten al rei LluísVXI a tenir que convocar als estats generals i a "firmar" el començament, del que d'hora serà el final de l'antic règim i acabara sent el final de la monarquia.en les audicions de dalt us e explicat aquestes causes que van provocar el final de l'antic règim i com o va provocar.
