ACTIVITATS 

1) Observa el gravat, explica quin paper van tenir els personatges
i digues què creus que representa aquesta escena.

En aquesta imatgue podem observar a dos homes, el rei Víctor manuel, a sobre del caball blanc y a Garibaldi a sobre del caball negra. Com podem veure els dos es donen la má, així aquest gravat representa, dintre del context históric, una mena de pacte que van tindre tots dos, amb el propósit de la unificació d'Itàlia i de que Garibaldi ayudes a Víctor manuel en les seves conquestes. També podem observar com al costat de Garibaldi hi ha el seu exercit representat per homes i dones voluntaris, i que el donen suport, amb l'unic proposit de matar per les idees que els habia capficat Garibaldi. També al costat de el rei Víctor manuel hi ha diversos soldats del seu exercit.

2) Emmarca aquesta escena en el context històric de la unificació
italiana.


Podem observar un pacte entre el rei Víctor manuel i Garibaldi, per unir forçes i aixi aconsegir la unificació d'Itàlia. Aquest pacte es va fer l'any 1860 després de les respectives batalles de 1859 quan l’armada francopiamontesa va derrotar els austríacs a Magenta i Solferino. La misió de Garibaldi va ser unir forçes per derrotar i conquistar tots els estats de la península itàlica.

1) Com considerava Bismarck les decisions que havia pres el
Congrés de Viena? Com proposava aconseguir la unificació
alemanya?

Pensa que la desició del repartiment de les fronteres que ha pres el congres de Viena no es bona i que lluitarà per poder fer que el seu poble sigui mes gran i poderos.  

Liberalisme i Nacionalisme (Activitats)

1) Descriu la pintura i explica quin paper van tenir els grups
socials que hi surten i què simbolitza la figura femenina. Situa el
quadre en el context de la Revolució del 1830.


Es tracta d'una pintura al·legòrica de la Revolució de Juliol de l'any 1830, pintada el mateix any, que tingué lloc a París on hi apareixen els diferents estaments socials i tendències que varen propiciar aquests fets.


- La protagonista és el personatge alegòric de la Llibertat, una dona armada i que porta la bandera francesa.

- La Llibertat va flanquejada, a la seva esquerra, per un noi jove armat amb dues pistoles.Personatge, que simbolitza la joventut revoltada per la injustícia i el sacrifici per les causes nobles.

- la Llibertat va igualment flanquejada, a la seva dreta, d'un altre personatge, amb levita i xistera, que representa la burgesia.

- Al seu costat, l'home amb un sable és un obrer de la indústria, com indica el tipus de pantalons i de devantal que porta.

- Als peus de la llibertat, un lluitador moribund la mira fixament com dient-li que ha valgut la pena el sacrifici. El mocador al cap indica que és un jornaler.

- Altres cadàvers a la base estan il·luminats per donar-los importància i el lloc d'honor que es mereixen en la llibertat aconseguida també gràcies a ells.


- Entre la Llibertat i el burgès s'esbocen algunes figures dins de la batalla, son gent del Tercer estat que lluiten gunt amb la llibertat. 

Part de la informació treta a:  http://ca.wikipedia.org/wiki/La_llibertat_guiant_el_poble#Personatges


2) Quines característiques presenten les revolucions de 1820 i
1848? A quins països van tenir èxit?

Al 1820 va començar un seguit de revolucions liberals van intentar a diversos països, entre ells Espanya, acabar amb
l’absolutisme, per mitjà de grups armats. Però aquests van ser vençuts per els exercits de la Santa Aliança.

La revolucio de 1848 conegudas en altres països com La Primavera dels Pobles o l'Any de les Revolucions, van anar una ona de manifestacions populars que es van generalitzar en diverses regions d'Europa.

Causes de la revolució:

La crisi econòmica desacada a França en 1847 com a conseqüència d'una sèrie de dolentes collites, especialment la de patates, aliment bàsic per a les classes populars. La crisi agrària va influir en els sectors industrial i financer, duent a l'atur a molts obrers.

La negació de drets i llibertats a importants sectors de la societat francesa: la monarquia de Luis Felipe d'Orleans només satisfeia els interessos de l'alta burgesia, mentre que la petita burgesia com el proletariat quedaven política i econòmicament desatesos.

 Principals països que van tenir èxit: França, Àustria, Alemanya, Itàlia, Hongria i els diversos pobles d'Europa central.

Liberalisme i Nacionalisme (Activitats)

1) Explica com s’exemplifica la repressió del dret a la lliure
difusió d’idees.

En aquesta caricatura la repressió d'explicar les idees es simbolitza mostrant una reunió d'un grup secret de pensadors amb una mordassa a la boca que els impedeix expressar les seves idees.

2) Situa la caricatura en el context històric.

El Congrés de Viena no va respectar del ni els principis lliberals ni les aspiracions nacionals d’alguns països europeus. Així, doncs, a partir del 1815 liberalisme i nacionalisme, reduïts a la clandestinitat, es
convertiren en les dues forces d’oposició a la Restauració.

La Revolució Francesa

Per veure més amplament el midn map clickeu sobre el seguent text:
La Revolució Francesa

PowerPoint tema 3

 Presentació PowerPoint tema 3: Les instal·lacions de l'habitatge

Olympe de Gouges

Marie Gouze (Montauban, 7 de maig de 1748 - París, 3 de novembre de 1793), més coneguda com Olympe de Gouges, fou una escriptora francesa, autora, l'any 1791, de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana.
Petita Biografia:

Nascuda a Montauban, en una família humil. Es casà molt jove i quedà vídua en poc temps amb un fill al seu càrrec. El 1788 es traslladà a París on es canvià el nom i emprengué una carrera literària redactant obres de teatre, tot i l'escassa educació que havia rebut. Amb els diners que guanyava, gairebé no podia mantenir-se.

El 1789 s'abocà a la Revolució Francesa defensant una monarquia moderada. Va ser en aquest període quan escrigué un gran nombre d'articles, manifestos i discursos (uns trenta en total). El seu pensament propi de la Il·lustració ja s'havia plasmat abans en algunes de les seves obres de teatre com L'esclavitud dels negres on criticava amb duresa l'esclavitud.

Admirava a Mirabeau i a La Fayette. El 1791 escrigué la seva famosa Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana com a reacció a la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una situació d'inferioritat.

ACTIVITATS

Explica les diferències que existeixen entre les parelles de termes proposats:

1) Tercer Estat/Estats Generals.

El Tercer Estat majoritariament format per camperols, sota les ordres del Rei i dels nobles i clergats que pertanyi a la seva jurisdicció (pobres) i
El Estat General es el parlament d'aquella època on el qual estava format per els nobles, el clergar i els burguesos (rics).

2) Terror / Gran Por.

El terror va ser quan els tribunals revolucionaris castigaven amb presó o mort els sospitosos de ser contrarevolucionaris i la gran por va ser quan les
bandes organitzades van cremar les collites i mataven als pagesos.

3) Girondins / Jacobins.

Els girondins representaren el sector moderat i els jacobins representaren la burgesia mitjana i les classes populars.

4) Monarquia absoluta / Monarquia constitucional.

La monarquia absoluta és aquell sistema de govern basat en el principi de què el sobirà ostenta el poder polític absolut i la monarquia constitucional
és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditar

5) Directori / Consolat.

El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV i el 18 de brumari de l'any VIII
i el consolat és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del cop d'estat de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins
a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França.

ACTIVITATS

Analitza els gravats:

1) Llegeix atentament el peu d’aquests dos gravats. Després analitza la visió diferent que s’hi ofereix de la presència francesa a Europa i explica a quines reaccions i a quines actituds va donar lloc.

"L’electricitat republicana provoca una commoció que fa caure els trons dels dèspotes".

Aquesta frase vol dir que les noves idees republicanes feien cambiar el govern d’aquella època, perquè tots els que abans pagaven imPostos estaven a favor d’aquestes noves idees, idees revolucionaries. Per això veien a Napoleó com a un alliberador.
Algunes idees: La supressió dels drets senyorials, els delmes, els privilegis nobiliaris i la consagració de la llibertat i la igualtat legal. També s’hi va proclamar la llibertat econòmica, el dret de propietat i la llibertat religiosa.

"Saqueig de Roma dut a terme per les tropes napoleòniques".

Els interessos de França, i especialment els de la burgesia (cobrar impostos, fer negocis o apropiar-se les riqueses dels països sotme-sos), prevalien per sobre dels ideals revolucionaris. Els exèrcits actuaven, a més, com a conqueridors que sotmetien les nacions i això va desencadenar uns sentiments nacionals contra la França invasora.

ACTIVITATS

1) Quins esdeveniments van fer possible l’arribada de Napoleó al
poder?

Al final del 1794 la burgesia conservadora va tornar a prendre el control de revolució la. Va establir un govern col·legiat (Directori) i va elaborar una Constitució que consagrava el predomini dels propietaris i limitava els drets polítics de les classes populars. El liberalisme de la nova república s’oposava tant a l’absolu-tisme i a l’aristocràcia com a la democràcia social dels jacobins i, per tant, tenia l’oposició dels partidaris de l’absolutisme i de les classes popular.En aquest context, i en plena guerra contra les potències absolutistes d’Europa, l’exèrcit va començar a tenir una importància enorme, perquè era l’únic capaç d’imposar l’ordre i assegurar la defensa nacional. Un jove general de l’exèrcit, Napoleó Bonaparte, va acabar protagonitzant, gràcies al suport de la burgesia, un cop d’Estat el 18 de Brumari del 1799 i concentrà tot el poder a les seves mans.


2) Digues sobre quins països actuals s’estenia l’Imperi napoleò-
nic. Quins països n’eren dependents i controlats per França?

-Suïsa (dependent i controlat),Vabiera,Vestfalia,Nápoles (dependent i controlat),Badén,Lubeck hamburgo,Turin,Florencia,Colonia Maguncia,Wijktemberg,Regne d'Itàlia (dependent i controlat).


3) Quins Estats independents de França van passar a ser aliats de
Napoleó?

Àustria, República Cisalpina, República Lígur, República Transalpina van ser els seus aliats.

4)Quins van ser els unics territoris no ocupats l'any 1811?On es va produir la revolta popular contra Napoleó?

Imperi Austriac, Prussia,Russia,Portugal,la peninsula Escandinava i el imperi osmà.
La revolta contra Napoleó es va produir a Europa.

ACTIVITATS

1)Quins personatges surten en aquesta il·lustració? Quin esta- ment representa cada un?

El poble: tercer estat
Robespierre: Noble
Monjo: clero
Gerard: pages i pertant paertany al tercer estat.
El comte de Mirabeau: noble

2) Amb quina intenció es van reunir al Jeu de Paume?


El Jurament del jeu de paume és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.

ACTIVITATS

1) Quins principis i quins drets s’estableixen en aquests articles de la Declaració de Drets de l’Home?

Diu que tots els homes neixen iguals i tenen els mateixos drets i que només es pot destacar socialment per la utilitat comuna de cadascu. també diu que tot home te uns drets propis que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistencia a l'opressió i que ningu els pot treure, i l'objectiu de qualsevol societat és la conservació d'aquets drets.
Després parla que la soberania resideix el poble, i que tots els ciutadans tenen dret a la seva formació, personalment o per mitja de representants.

1) Identifica els símbols de la República Francesa que surten en aquest gravat.

Aquest gravat sintetitza la imatge de la nació, a més de poder veure la particular bandera Francesa, també veiem un gravat amb lletres que diu "UNITÉ INDIVISIBILITÉ DE LA RÉPUBLIQUE LIBERTÉ ÉGALITÉ FRATERNITÉ OU LA MORT", que traduït significa "unitat indivisibilitat de la República llibertat igualtat fraternitat o la mort". també podem veure dos homes que assenyalen la frase amb orgull, i que representen tota la nació junta.

2) Analitza la frase i explica’n el significat.

Aquesta frase: UNITÉ INDIVISIBILITÉ DE LA RÉPUBLIQUE LIBERTÉ ÉGALITÉ FRATERNITÉ OU LA MORT", que vol dir "unitat indivisibilitat de la República llibertat igualtat fraternitat o la mort". P

Podem observar que en aquesta frase es resumeixen els ideals de la revolució i els drets mínims que pensaven que tenien que tenir qualsevol home.



1) Quins fets van provocar la caiguda de la monarquia?


El poble estava fart de pagar impostos, no tenien privilegis i vivien en una misèria, no tenien per menjar i el rei no es molestava en millorar les condicions. perquè a ell només li interessava cobrar impostos

2) Quines van ser les reformes principals de l’etapa jacobina? Com es va acabar i per què?

Els jacobins constituïen l’ala radical de la revolució, en oposició als més moderats girondins. Pel lloc que van ocupar en l’assemblea Nacional (el més alt de la tribuna esquerra) també se’ls va designar amb l’apel·latiu de "muntanyesos".

Destacats jacobins van ser Robespierre i Saint-Just.

Les reformes i fets més importants d’aquesta etapa van ser:

- La toma de la Bastilla el 14 de juliol, que es pot interpretar com un moviment de masses empentades per la crisis, al Server d’una ideologia burgesia.

l’elaboració de tres documents importants:

- La declaració de drets de l’home i el ciutadà

- La constitució civil del clergat

- La constitució de 1791

Però va ser al 1793 quan van governar els jacobins, fins al 1795, i els principals fets van ser:

- La sentencia de mort en la guillotina per el poble a Lluis XVI al 21 de gener de 1793.

- La aprovació de la nova constitució per els jacobins al 1793

Després de protagonitzar una època de guerra, els jacobins van posar fi al seu govern. Això es deu a que la guerra va acabar i els jacobins es van dissoldre, perquè ja no podien sustentar i estar al cap del govern francès.

ACTIVITATS

1) Descriu aquesta escena i identifica-hi cada un dels estaments.

A la imatge podem veure com el Tercer estat, que el representa el home furiós, que agafa les armes del clergat i dels nobles per defensar els seus ideals.
veiem com la noblesa i el clergat espantats veuen com es desvetlla el Tercer estat i no poden fer res per parar els peus dels homes que formen el Tercer estat.


2) Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats el desvetllament del Tercer Estat.

Perque s'adonen que el tercer estat eren molt mes gent que ells i si s'aixequen en armes com el propi exercit estaba format per moltisima gent del tercer estat res no podria parar la revolució.


3) Explica els esdeveniments que el 1789 van menar França al final de l’Antic Règim.

La nova realitat econòmica que venia acompañada per les idees il·lustrades va posar en entredit les estructures vigents. La nova situació cridava al desenvolupament econòmic i els sistemes feudal del camp i el gremial de la ciutat eren un fre per al creixement de la producció d'aliments i de productes manufacturats, ara molt demandats. Calia acabar perpetuava l'immobilisme social i l'estancament econòmic. Serà la burgesia la més interessada en acabar amb les estructures vigents. I lluitaran pel poder polític, perquè només així podran legislar per canviar el món. Les idees dels il·lustrats els guiarà en els seus propòsits.

Fris Cronológic

Revolució Francesa

2.4 El retorn de la moderació: El directori

- En 1795 el govern decideix impulsar la redacció d’una nova Constitució que en molts aspectes suposa una volta a la de 1791, doncs contemplava el sufragi censatari i incidia que la igualtat era només davant la llei, sense contemplar els aspectes socials que sí es van incloure en la Constitució de 1793. La Constitució de 1795 deixava el poder executiu en mans d’un Directori de cinc membres, mentre el poder legislatiu residia en dos càmeres.

El període va seguir dominat com en els anys anteriors per la inestabilitat política, i així durant una revolta de partidaris de l’antic Règim a l’octubre de 1795, el directori es va veure obligat a demanar el suport de l’exèrcit on va aparèixer com salvador un jove general, Napoleó Bonaparte, que en anys posteriors ocuparà un paper polític essencial.

A l’any següent, 1796 , la revolta política vi des de l’altre extrem polític amb la conjura d’inspiració comunista, dirigida per Babeuf, i que es manifestava contra l’existència de la propietat privada.

Bibliografia:

http://www.ite.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/historia/revfran/directorio.htm

2.5 L'epoca Napoleònica

L'ascens

La inestabilitat seguirà en 1797 amb una nova revolta dels partidaris de la monarquia reprimida amb el suport de l’exèrcit. Quan a l’any següent una nova insurrecció dels monàrquics necessiti el suport de l’exèrcit, quedarà ja clar que el futur de la revolució i de França estarà en mans dels generals, i especialment de Napoleó Bonaparte, qui en 1799 donarà un cop d’estat que posarà tot el poder en les seves mans. Aquest procés d’acumulació de poder en mans de Napoleó es farà d’una forma clara, però progressiva. Primer en la Constitució de l’any VIII (Text), que deixa el poder en mans de tres cònsols, d’an

tre els quals, el primer Cònsol, Napoleó Bonaparte, posseeix el poder efectiu, mentre els altres dos tenen només funcions consultives.

En 1802 la Constitució de l’any X dictada per ell li nomenarà cònsol únic amb caràcter vitalici, per a en 1804 ser proclamat emperador.

L'imperi Napoleònic: consequéncies de la revolució

Amb l’arribada de Napoleó Bonaparte no va finalitzar la revolució, doncs alguns dels seus canvis perduraran. Així la revolució suposa la fi de la monarquia absoluta a França. La pèrdua dels privilegis de l’església i la Noblesa ja no tindrà marxa enrere. Ni tampoc ho tindr

an els drets feudals, ni el delme que es pagava a l’església, ni la venda de les terres del clergat a particulars.

El propi Napoleó impulsarà la redacció d’un nou codi legal per a tota França, que recollirà bona part de les lleis revolucionàries. El cridat codi napoleònic es caracteritza per contemplar la igualtat legal de tots els ciutadans

i defineix un sistema judicial en el qual es pressuposa la innocència de l’acusat que rep assistència legal de l’estat. El ciutadà compte amb el dret d'habeas corpus que li protegeix de qualsevol detenció que no s’ajusti a les lleis.

El codi napoleònic no només s’aplicarà a França, sinó que es difondrà per bona part dels països europeus conquistats per les tropes franceses.

A més, la revolució deixarà com llegat l’existència de la llibertat d’expressió i de la llibertat religiosa, i obrirà el camí a la separació Església-Estat, requisit imprescindible

per al bon funcionament d’un règim liberal o democràtic.

Per tant, la "herència" de la revolució pot resumir-se en la fi dels privilegis legals típics de l’antic Règim, en la disminució del control de la societat per l’església, en l’existència d’unes lleis basades en el principi de la igualtat de tots davant la llei i en el respecte de les cridades llibertats individuals.

No obstant això, després de la revolució francesa, el cridat Antic Règim està molt lluny d’haver desaparegut. De fet les potències absolutistes semblen, en 1815 amb la derrota de Napoleó, clars vencedors.

Bibliografia:

Autor: Marc Ponce

Traducció: Marc Ponce

Font trobada de:

http://www.ite.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/historia/revfran/directorio.htm

Font pròpia.

Imatges:

http://mx.kalipedia.com/kalipediamedia/historia/media/200707/17/hisuniversal/20070717klphisuni_200.Ies.SCO.jpg

http://ar.kalipedia.com/kalipediamedia/historia/media/200707/17/hisuniversal/20070717klphisuni_98.Ees.SCO.png

http://samuelatgilgal.files.wordpress.com/2009/01/napoleon_bonaparte_1175088533032877.jpg

2.3 LA RADICALITZACIÓ DE LA REVOLUCIÓ:

LA CONVENCIÓ (1792-1794)

Al dissoldre’s l’assemblea Constituent (1792-1795), després de la victòria de Valmy es va formar una altra assemblea denominada la Convenció Nacional. Aquesta assemblea va sembra el terror a França i va obrir una nova etapa l’apoca del terror.

Es va formar un govern revolucionari que baix, l’adreça de Robespierre, Va implantar l’època de terror i va enviar a la guillotina a milions de detinguts i sospitosos de ser antirevolucionaris, va regnar la violència i la crueltat , fins als propis dirigents Jacobins van sucumbir menjo Marat i Danton entre altres.

Les morts i arrestos més importants van ser la dels

Girondinos (2-06-1793)

I la execució de María Antonieta i el savi Lavoisier i fins el propi Lluís XVI va acabar en la guillotina.

El govern del terror va estar format per tres comitès:

El de la salvació Pública (encarregat de la defensa de França). Amb Robespierre menjo membre principal, veritable cap del govern.

El de seguretat General: fiscalitzava la conducta dels habitants feia complir la "Llei del sospitós".

El tribunal revolucionari: Encarregat de jutjar i sentenciar als acusats. Decisions inapel·lables després de judici sumari.

Finalment, fins al propi Robespierre que destituït i executat juntament amb els seus principals col·laboradors el 28 de juliol de 1794 .

Bibliografia:

http://www.ite.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/historia/revfran/images/ejecucion.jpg

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.monografias.com/trabajos55/revolucion-de-francia/Image10362.jpg&imgrefurl=http://www.monografias.com/trabajos55/revolucion-de-francia/revolucion-de-francia2.shtml&usg=__qIVe3801snRHoLCieGc9IN61BpY=&h=330&w=440&sz=16&hl=es&start=9&um=1&tbnid=U72kSU1blyYsiM:&tbnh=95&tbnw=127&prev=/images%3Fq%3Dassemblea%2Bla%2Brevolucion%2Bfrancesa%26hl%3Des%26sa%3DN%26um%3D1

2.2 La Revolució Moderada: L'Assamblea Nacional (1789-1792)

L'assemblea nacional es convertia en una assemblea de tipus constituent i que destruiria l'antic règim. L'actuació principal d'aquesta assemblea comprèn entre 1789-1792 .

Aquesta assemblea Va abolir els privilegis feudals i la societat estamental, va declarar els Drets de l'Home i del ciutadà, la sobirania nacional, la llibertat i igualtat dels homes, Va redactar la Constitució Civil del Clergat, que suposava la formació d'una Església nacional desgajada de l'obediència del Papa. I per ultimo el que va suposar la revolució moderada va ser l'elaboració de la primera constitució (sobirania nacional) que s'hisso en 1791 i que es va dividir en:

Poder legislatiu: format per assemblea legislativa, representa a la nació, elabora i aprova lleis, impostos i pressupostos. Són triats per la Nació.

Poder executiu: format pel rei triar i ministres per a fer complir les lleis.

Poder judicial: format pels jutges són persones expertes en lleis, triats pels ciutadans i pagats per l'estat.

Amb ella França va deixar de ser una monarquia absoluta i es va organitzar com una monarquia de caràcter limitat i constitucional.

Bibliografia:

font agafada de:

- http://www.iesfraypedro.com/files/sociales/revolucion-francesa1b.pdf

2.1 La Revolució Francesa

Causes de la revolució - introducció






El final de l'Antic Règim

Petit Resum de L'audició

- Era a finals del segle XVIII i el rei de França Lluís XV va morir. Ara el nou rei, Lluís XVI, començava el seu lideratge, amb una França que no iva molt ve econòmicament tot i que era uns dels estats més poderosos d'aquells moments.
Una seria de decisions mal tomades i unes causes bastant rellevants porten al rei Lluís VXI a tenir que convocar als estats generals i a "firmar" el començament, del que d'hora serà el final de l'antic règim i acabara sent el final de la monarquia. en les audicions de dalt us e explicat aquestes causes que van provocar el final de l'antic règim i com o va provocar.





Bibliografia

Informació:

- http://www.herodote.net/histoire/evenement.php?jour=17890505

- http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0257-01/estgen.html

- http://209.85.229.132/search?q=cache:k7oiM4mbQSkJ:www.ite.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/historia/revfran/rtf/causas.rtf+causas+de+la+revolucion+francesa&cd=4&hl=es&ct=clnk&gl=es

- Informació propia

Imatges:

- http://www.laguia2000.com/wp-content/uploads/2007/05/revolution.png

- http://www.voyagesphotosmanu.com/Complet/images/etats_generaux.jpg

- http://www9.georgetown.edu/faculty/spielmag/images/declaration1789.jpg