1)Quins personatges surten en aquesta il·lustració? Quin esta-ment representa cada un?
El poble: tercer estat Robespierre: Noble Monjo: clero Gerard: pages i pertant paertany al tercer estat. El comte de Mirabeau: noble
2) Amb quina intenció es van reunir al Jeu de Paume?
El Jurament del jeu de paume és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.
ACTIVITATS
1) Quins principis i quins drets s’estableixen en aquests articlesde la Declaració de Drets de l’Home?
Diu que tots els homes neixen iguals i tenen els mateixos drets i que només es pot destacar socialment per la utilitat comuna de cadascu. també diu que tot home te uns drets propis que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistencia a l'opressió i que ningu els pot treure, i l'objectiu de qualsevol societat és la conservació d'aquets drets. Després parla que la soberania resideix el poble, i que tots els ciutadans tenen dret a la seva formació, personalment o per mitja de representants.
1) Identifica els símbols de la República Francesa que surten en aquest gravat.
Aquest gravat sintetitza la imatge de la nació, a més de poder veure la particular bandera Francesa, també veiem un gravat amb lletres que diu "UNITÉ INDIVISIBILITÉ DE LA RÉPUBLIQUE LIBERTÉ ÉGALITÉ FRATERNITÉ OU LA MORT", que traduït significa "unitat indivisibilitat de la República llibertat igualtat fraternitat o la mort". també podem veure dos homes que assenyalen la frase amb orgull, i que representen tota la nació junta.
2) Analitza la frase i explica’n el significat.
Aquesta frase: UNITÉ INDIVISIBILITÉ DE LA RÉPUBLIQUE LIBERTÉ ÉGALITÉ FRATERNITÉ OU LA MORT", que vol dir "unitat indivisibilitat de la República llibertat igualtat fraternitat o la mort". P
Podem observar que en aquesta frase es resumeixen els ideals de la revolució i els drets mínims que pensaven que tenien que tenir qualsevol home.
1) Quins fets van provocar la caiguda de la monarquia?
El poble estava fart de pagar impostos, no tenien privilegis i vivien en una misèria, no tenien per menjar i el rei no es molestava en millorar les condicions. perquè a ell només li interessava cobrar impostos
2) Quines van ser les reformes principals de l’etapa jacobina? Com es va acabar i per què?
Els jacobins constituïen l’ala radical de la revolució, en oposició als més moderats girondins. Pel lloc que van ocupar en l’assemblea Nacional (el més alt de la tribuna esquerra) també se’ls va designar amb l’apel·latiu de "muntanyesos".
Destacats jacobins van ser Robespierre i Saint-Just.
Les reformes i fets més importants d’aquesta etapa van ser:
- La toma de la Bastilla el 14 de juliol, que es pot interpretar com un moviment de masses empentades per la crisis, al Server d’una ideologia burgesia.
l’elaboració de tres documents importants:
- La declaració de drets de l’home i el ciutadà
- La constitució civil del clergat
- La constitució de 1791
Però va ser al 1793 quan van governar els jacobins, fins al 1795, i els principals fets van ser:
- La sentencia de mort en la guillotina per el poble a Lluis XVI al 21 de gener de 1793.
- La aprovació de la nova constitució per els jacobins al 1793
Després de protagonitzar una època de guerra, els jacobins van posar fi al seu govern. Això es deu a que la guerra va acabar i els jacobins es van dissoldre, perquè ja no podien sustentar i estar al cap del govern francès.
ACTIVITATS
1) Descriu aquesta escena i identifica-hi cada un dels estaments.
A la imatge podem veure com el Tercer estat, que el representa el home furiós, que agafa les armes del clergat i dels nobles per defensar els seus ideals. veiem com la noblesa i el clergat espantats veuen com es desvetlla el Tercer estat i no poden fer res per parar els peus dels homes que formen el Tercer estat.
2) Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats el desvetllament del Tercer Estat.
Perque s'adonen que el tercer estat eren molt mes gent que ells i si s'aixequen en armes com el propi exercit estaba format per moltisima gent del tercer estat res no podria parar la revolució.
3) Explica els esdeveniments que el 1789 van menar França alfinal de l’Antic Règim.
La nova realitat econòmica que venia acompañada per les idees il·lustrades va posar en entredit les estructures vigents. La nova situació cridava al desenvolupament econòmic i els sistemes feudal del camp i el gremial de la ciutat eren un fre per al creixement de la producció d'aliments i de productes manufacturats, ara molt demandats. Calia acabar perpetuava l'immobilisme social i l'estancament econòmic. Serà la burgesia la més interessada en acabar amb les estructures vigents. I lluitaran pel poder polític, perquè només així podran legislar per canviar el món. Les idees dels il·lustrats els guiarà en els seus propòsits.
